TEMA 4: INTERNET, COMUNICACIONS I XARXES DE DADES
1.EL PROCÉS TECNOLÒGIC DE LA COMUNICACIÓ
Comunicar és transmetre informació entre un emissor i un receptor.
En la comunicació, hi intervenen diferents elements necessaris perquè aquesta es produeixi: l'emissor, el canal de transmissió, el receptor, el codi de comunicació.
Les interferencies (soroll) dificulten la transmissió de la informació.
El codi de comunicació és el conjunt de símbols i regles per construir un misatge.
Les interferències són fenòmens que alteren el missatge, dificultant la seva transmissió o integritat.
2. LES TELECOMUNICACIONS
La telegrafia elèctrica per cable (Morse, 1833) va ser el punt de partida dels avenços de què avui podem gaudir.
2.1: canals de transmissió
La transmissió d'informació en els sistemes actuals de telecomunicacions es vehicula a través de canals diversos: cables i ones electro magnètiques.
https://llenguacatalanaperamestres.wikispaces.com/1.4.2.4.+Elements+de+la+comunicaci%C3%B3.
El cable de coure és conductor de l'electricitat i, per tant, la informació es transmet variant la tensió o del corrent elèctric.
El cable de la fibra òptica és "conductor" de llum. la informació es transforma en impulsos de llum que viatgen a gran velocitat.
Les ones electromagnètiques es constitueixen en un canal de transmissió que pot viatjar per l'amsfera terrestre i l'espai, sense cable.
2.2:comunicacions analiques i digitals
Una magnitud analògica pot pendre infinits valors que poden variar de manera contínua al llarg del temps. la temperatura i la intensitat de llum ambiental o del so, la tensió d'una pila, etc. són magnituds analògiques.
Un valor digital pot prendre dos estats possibles: niell baix o nivell alt. aquest estats s'associen a una magnitud física d'acord amb el mitjà de trnasmissió.
un convertidor analògic-digital transforma les dades analògiques a un format digital, aptes per ser transmesses per aquest format. En el receptor hi ha un convertidor digital-analògic que converteix el senyal digital en un senyal analògic, idèntic a l'original.
La velocitat de transmissió digital d'un mitjà és una característica molt important per valorar-ne l'egiciència. Aquesta mesura en bits per segon, o bps.
2.3:telefonia, ràdio i televisió
La telefonia ha permès la comunicació de veu persona a persona, de manera bidireccional, primer en ubicacions fixes mitjançant cable i, posteriorment, en ubicacions mòbils amb la telefonia sense fils. també ha evolucionat de la tecnologia analògica a la digital.
La telefonia mòbil es basa en la transmissió bidireccional d'ones electromagnètiques, de manera que una xarxa d'antenes terrestres dóna servei de cobertura als terminals de la seva àrea. aquestes antenes estan connectades a centrals que gestionen el trànsit telefònic.
La ràdio és un sistema de comunicació que empra les ones electromagnètiques com a canal de transmissió.
La radiodifusió és un sistema de comunicació unidireccional per a la distribució de notícies, música, debats, publicitat, programes, etc., que s'emet per a una audiència de radiooients.
En la modulació d'amplitud, l'ona de so modifica l'amplitud de l'ona portadora, que manté fixa la freqüència.
En la modulació de freqüència, l'ona de so modificada lleu8gerament la freqüència de l'ona portadora, la qual manté fixa l'amplitud.
La televisió és un dels mitjans de comunicació que ha tingut més impacte en el segle XX.
des de les primeres emissions en blanc i negre, amb transmissió analògica, fins a les actuals en color i d'alta definissió.
La captació de la imatge es realitza amb càmeres proveïdes de sensors d'imatge que exploren periòdicament l'àrea de visió i transformen la intensitat de llum i el color en impulsos elèctric digitals.
En el centre emissor, els senyals comprimits modulen una ona portadora, de manera semblant a l'emissió analògica de ràdio, però amb una tècnica digital la quial li dóna el nom de televisió digital terrestre (TDT). aquesta tècnica permet disposar de mès canals de televisió.
2.4:sistemes de posicionament terrestre
Cal entendre com funciona el sistema de coordenades geogràfiques per situar qualsevol punt del globus terraqüi.
Aquest es fonamenta en un sistema de coordenades esfèriques que tenen dos valors: la latitud (I) i la longitud (L), que s'expressen en graus. la latitud correspon a la coodenada vertical, i la longitud a la coordenada horitzontal.
El sistema de posicionament terrestre GPS és el sistema predominat. Tot i que n'ho ha d'altres. tots es basen en un conjunt de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra.
